Divuit anys de triomfs

Des que el 1993 aixequessin el seu primer trofeu, fins al dia d’avui, ningú ha pogut destronar l’equip valencià del més alt del calaix. Un èxit forjat en el treball i tenacitat diari per part d’un equip que aconseguia aquella primera lliga amb el futur alguna cosa més que incert. Tot just expulsats de casa materna, el València CF, sense més pressupost que la samarreta de competició i "quatre duros" rascats d’aquí i d’allà per Antonio Ferrer i Rafael Blanquer. Un projecte que aconseguiria posteriorment el suport institucional per assegurar la seva supervivència. I ara, divuit anys després, un rècord històric sense precedents, i que al dia d’avui és difícil, per no dir impossible, trobar en cap altra disciplina esportiva.

El passat dissabte, i en l’anell de l’Estadi del Túria, les nines de Blanquer van parlar com a millor saben fer, amb una victòria treballada des dels fonaments d’una escola que va evidenciar la seva projecció amb onze dels seus atletes sobre el tartan, destacant la participació de atletes cadets com Inés Machín a Perxa, Marta Riera a Triple, o juvenils com Estefania Parra i Ainhoa Martínez en els 400 metres llisos, Anna Martin-Sacristán al fossat de Longitud, o Estefania López a Altura.

Bea Pascual

Tot i que la sobtada pluja presagiar prudència, les marques no van faltar a la cita de l’última jornada Lliga, i Mercedes Chilla establia un nou rècord d’Espanya en javelina llançant el dard fins als 64.07 metres. En la prova de 5 quilòmetres marxa Beatriz Pascual va mostrar com la seva preparació per l’europeu de Barcelona va per bon camí, aconseguint un merescut rècord del campionat amb un crono de (21:33.41)

Mercedes Chilla

Però potser cal destacar igualment la prova de pes, on amb el segon lloc i amb un millor llançament de 14.53, Martina De La Puente Piñera: plusmarquista espanyol promesa i absoluta de pes en pista coberta (17.94 a 1996); Promesa a l’aire lliure (17.50 a 1997); Campiona d’Espanya absoluta a l’aire lliure (1995-99-2000-2001-2005-2006); Campiona d’Espanya absoluta en pista coberta (1996-99-2000-2001-2002-2004-2005-2006 ); Campiona d’Espanya promesa a l’aire lliure (1995-96-97) i pc (1995-96); Campiona d’Espanya promesa a l’aire lliure en disc (1996) i Campiona d’Espanya júnior a l’aire lliure i pc (1993-1994) s’acomiadava de la lliga nacional de clubs en els més alt, i recollint el trofeu de campió de lliga de mans d’una altra ex atleta del club valencià, l’actual secretària autonòmica per a l’esport, Niurka Montalvo.

Per als amants de l’estadística direm que el seu llançament és la cinquena millor marca de l’any en l’especialitat, encara que la quarta també la té amb els 14.86 llançats a Oviedo en la primera jornada de Lliga.

En resum, dotze victòries de vint proves, vuit segons llocs, i una diferència de 49,5 punts sobre el segon classificat, el Port d’Alacant, i 75,5 sobre el Playas de Castelló, evidenciant a les clares el potencial d’un equip que lluita a les pistes els seus èxits, i la capacitat i mèrit esportiu estan més enllà de qualsevol interpretació interessada o incoherència del reglament.

Al final de la competició, Rafael Blanquer, Director Esportiu i President de l’equip valencià, no podia dissimular la satisfacció. Ressaltant el treball realitzat des de l’escola i felicitant els equips valencians del Port d’Alacant i Platges de Castelló, segon i tercer classificat respectivament.