Els professionals sanitaris del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent adquireixen habilitats per a desenvolupar una comunicació eficient de les males notícies

● Les males notícies solen vincular-se a situacions terminals, però inclouen altres, com informar-li a una embarassada la troballa d’una malformació en el seu fill o adolescent que pateix diabetis

Xàtiva (1914.06.10) .- Comunicar males notícies és, probablement, una de les tasques més difícils que han d’enfrontar els professionals de la salut. En algun moment tots els professionals poden veure’s enfrontats amb el fet d’haver de comunicar males notícies i això pot ser un motiu de gran ansietat. Els receptors d’estàs difícilment obliden on, quan i com els va ser comunicada una mala notícia. Per això, des del comitè de Bioètica del Departament de Salut Xàtiva - Ontinyent s’han impulsat la realització d’un Taller Pràctic de Comunicació de Males notícies dirigit a professionals sanitaris per a "disminuir l’impacte emocional en el pacient o els familiars en el moment de ser informat, permetent així anar assimilant la nova realitat poc a poc i afermant la relació sanitari-pacient ", han explicat les organitzadores de la jornada.

La jornada ha començat amb l’exposició d’una cas pràctic, de mà de la Sra Dolores Perales, infermera de l’Hospital Lluís Alcanyís. Als professionals sanitaris no se’ls forma en l’àrea de comunicació i ser poc hàbils a l’hora de comunicar una notícia negativa pot generar un patiment afegit innecessari en la persona la rep i un deteriorament en la relació sanitari-pacient posterior. Per això després d’una breu introducció sobre les actituds dels professionals sanitaris impartida, per M ª Isabel Castelló López, llevadora-Psicoterapeuta s’ha donat pas a la tècnica del Rol-Playing, on s’ha escenificat una situació quotidiana on se li ha d’informar un pacient sobre un mal diagnòstic i cada perfil professional ha assumit un paper diferent a l’habitual, els facultatius han adquirit el rol dels pares de la pacient, la infermera ha estat la pròpia pacient i el rol del metge ha estat exercit per la psicòloga, etc. "L’important del roll-player és que els assistents valorin les actituds en el seu conjunt i detectin els errors que sovint es produeixen" ha comentat Castelló.

Cal recordar que després de la recepció d’una mala notícia les reaccions més freqüents són ansietat, por, tristesa, agressivitat, negació i ambivalència. "Totes les respostes poden barrejar-se en el temps i hem de respectar i estar atents per poder ajudar adequadament. Una negativa persistent pot significar que la persona no està preparada per al diagnòstic. Les ambivalències, escapades de la realitat, també cal respectar-les perquè necessiten sortir de la seva realitat tan dolorosa ".

Per la seva banda Adela Escriche. Psicòloga. Unitat Psicooncologia. Junta Associada Provincial de València. AEEC ha explicat que encara que la notícia sigui negativa la informació "disminueix la incertesa, el malestar associat i la sensació de soledat del pacient al seu torn que facilita l’acceptació i la presa de decisions (tant diagnòstiques com terapèutiques) incrementant així mateix la confiança amb la relació del sanitari ".

Escriche ha comentat que "a l’hora de donar una mala notícia cal fomentar l’escolta activa, tenir en compte que el moment i l’espai físic siguin els adequats i que és aconsellable que el pacient estigui acompanyat i si està sol esperar que arribin familiars i evitar últimes hores del dia i la falta de temps ".

Nela García Reboll, gerent del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent ha comentat que "la nostra excel • lència no només es demostra en la qualitat assistencial sinó també en el tracte humà amb els nostres pacients i en conrear l’empatia en els moments de salut delicats".