L’Obra Social "la Caixa" cedix la mostra "La vida en els castells" a l’Ajuntament de Xàtiva

L’Obra Social "la Caixa" cedix a l’Ajuntament de Xàtiva la mostra La vida en els castells perquè siga exposada de forma permanent en el Castell de la localitat valenciana. L’acte de cessió s’ha celebrat en el mateix castell de Xàtiva, on l’Ajuntament ha rehabilitat una sala per a albergar esta exposició permanent que pretén mostrar com es vivia en els castells erigits per tota la geografia valenciana durant l’Edat Mitjana, prenent com a punt de partida el coneixement documental i arqueològic, així com la informació iconogràfica que ens oferixen les imatges dels retaules, de les pintures murals i dels còdexs miniats.

L’exposició, que es va exhibir per primera vegada a Xàtiva dins de la Comunitat Valenciana en el 2001, mostra com els castells van exercir un paper important en el món medieval. A banda de la seua funció defensiva, va ser un element clau per a l’administració del territori tant des del punt de vista polític com econòmic. El territori de l’actual Comunitat Valenciana no va ser una excepció. Els vestigis de les fortificacions edificades entre els Segles IX i XIV són testimoni de les relacions entre cristians i musulmans al llarg de més de cinc segles de convivència.

Construïts sovint a partir de les antigues torres de defensa iberes i romanes, els castells medievals van exercir una triple funció: la de fortalesa o plaça militar, la de centre administratiu, polític i econòmic, i la de vivenda senyorial. L’alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, i el secretari general de la Fundació "la Caixa", Lluís Reverter, han presidit hui l’acte de cessió de l’exposició La vida en els castells, que a partir de matí i de forma permanent es podrà visitar en el Castell de la localitat valenciana, després que l’Ajuntament haja rehabilitat un sala per a la seua exhibició. Darrere de la rendició de la noblesa goda a les mans dels exèrcits musulmans, els territoris capturats de l’Antiga Hispània van ser reorganitzats com a província del Califat Omeia de Damasc. Estos territoris es van configurar en una complexa societat tribal de domini àrab. Posteriorment (S. XXI), durant l’establiment del Califat a Còrdova, va culminar un període de consolidació del poder i la riquesa d’al-Andalus. Però darrere de la mort d’al-Mansur (1002 d.C) va tornar a iniciar-se una etapa de lluita i confrontació pel poder que va desembocar en la formació dels cridats “regnes de taifa”. La contesa entre poders tribals i les coalicions polítiques van caracteritzar la vida i la decadència d’este període fins a la seua conquista a les mans dels exèrcits cristians.

Construïts al voltant de les antigues torres iberes i romanes, els castells medievals es van caracteritzar per una triple funció: la de fortalesa o plaça militar, la de centre administratiu i la de vivenda senyorial. La necessitat defensa del territori i l’evolució dels sistemes d’assetjament van fer que l’arquitectura dels castells fora evolucionant al llarg dels segles i es crearen nous espais per a l’hàbitat i per al magatzematge d’aliments, ferramentes, armament i estris de treball.

L’exposició La vida en els castells pretén traslladar al visitant fins a l’Edat Mitjana per a mostrar-li com es vivia en les fortaleses distribuïdes per l’actual geografia valenciana entre els segles IX i XIV. La mostra s’ha estructurat en cinc àmbits: “L’Edat Mitjana”, “L’evolució arquitectònica dels castells” On es presenta una base de dades dels castells de la Comunitat Valenciana, “Vida quotidiana i subsistència”, “La guerra” i “La cultura, la ciència i l’oci”. Un dels tòpics més estretament associats a l’Edat Mitjana, el de ser una època fosca, es desmentix en el primer apartat de l’exposició. A través d’un audiovisual, es presenten diferents aspectes de l’època (religió, art, arquitectura, ciència...) que mostren un panorama molt diferent del d’eixa imatge preconcebuda. Els castells se situaven en llocs estratègics per a la defensa d’un territori determinat, adaptant-se a la seua configuració i aprofitant aquells aspectes geogràfics que els pogueren ser més propicis (penya-segats, terrenys rocosos, proximitat a rius i boscos...). L’exposició inclou un mòdul interactiu que aporta dades toponímiques, cronològics, arquitectònics i geogràfics dels castells medievals que existixen o van existir en territori valencià. El visitant pot consultar esta base de dades relacionant la informació amb un mapa on se situa cada un dels castells. Esta base de dades oferix a més un fons d’imatges que s’ha recopilat especialment per a l’exposició.

L’evolució arquitectònica dels castells

El castell va sorgir a partir d’una torre, situada en un lloc estratègic per al control del territori, a la qual es li van ser agregant diferents instal·lacions i dependències. En este àmbit de l’exposició, es mostren els canvis que han experimentat els castells medievals al llarg dels segles. El castell àrab o hisn estava a càrrec del qaid o administrador i normalment es dividia en tres zones: la saluqiya o reducte central, una muralla i un albacar. Quan els cristians van conquistar l’àrea valenciana, els hisn i les seues àrees d’influència van passar a regir-se per una estructura feudal.

Tres maquetes presenten l’evolució d’un castell, partint d’una torre de planta quadrada. La defensa del territori i l’evolució de les tàctiques bèl·liques van provocar una constant transformació en les formes arquitectòniques dels castells, a causa de la necessitat creació de nous espais.

Vida quotidiana i subsistència

L’àmbit destinat a la vida quotidiana mostra els elements bàsics que feien possible la subsistència en el castell de les persones que en ell habitaven: l’aigua, representada per un aljub, i la terra i el foc, representats a partir dels objectes i aliments que podríem trobar en els magatzems, ens recorden el prim fil que unix la vida i la mort.

La guerra

El castell exercia les funcions de vigilància del territori, de refugi i de base d’operacions en períodes de conflicte bèl·lic. Este àmbit, perquè, presenta les armes utilitzades en l’atac i la defensa d’un castell i en les lluites entre dos exèrcits a camp obert. Els diferents objectes que ací es mostren queden emmarcats per un mural amb dos escenes: “La Conquista de Mallorca i la batalla de Portopí”, on precisament es mostren diferents aspectes de la lluita entre l’exèrcit cristià, comandat pel rei Jaume I, i el sarraí.

La cultura, la ciència i l’oci

El recorregut d’esta exposició finalitza explicant alguns aspectes lúdics i científics de la vida de les aristocràcies cristiana i musulmana: la música i els instruments musicals, el joc i l’estratègia, la lectura, l’escriptura i els llibres... A més, es fa particular insistència en els diferents costums gastronòmics. La cultura, l’art, la cuina o la música evidencien en este espai un món de contrastos interculturals que al llarg dels segles se n’aniran mimetitzant fins a arribar a formar part intrínseca de l’essència del nostre món contemporani.