Un huit de març amb orgull i esperança

Bàsicament hi ha dos maneres de commemorar qualsevol d’eixes dates marcades pel calendari que imposen que tota la societat enfoque la seua atenció cap a un tema determinat. Es pot fer amb honestedat, en coherència amb allò que es defén de forma constant, al llarg de setmanes i anys. O es pot fer perquè és el que correspon, la convenció a què s’està obligat per a conservar l’espai de poder o representació, en el que tan còmodament s’està instal·lat. El 8 de Març és el Dia Internacional de les Dones. I amb este motiu a Xàtiva, com en totes parts, els que governen i els que ho intenten, organitzen festes i saraus amb més o menys afició i encert, sovintegen les falques radiofòniques divulgant els missatges apropiats i, en fi, hi ha prou possibilitats d’haver de sentir-se, algú dels pronunciaments habituals a mitjan camí entre la floreta paternalista i cavallerósa i el míting edificant i alliçonador Però este 8 de Març es viu en unes circumstàncies excepcionals, la d’una crisi econòmica global que ha fet tremolar les estructures sobre les quals s’assenta la nostra societat. Que afecta hòmens i dones de tots els països els governants dels quals lliuren la guerra més important del seu mandat intentant minimitzar els danys i articular les ferramentes que ens permeten remuntar el forat en què alguns ens han ficat. Si les dones volen desprendre’s del condicionant paper de víctima submisa i indefensa, en els temps que corren encara és més important eixir-se del guió escrit per a nosaltres. Perquè en els temps de crisi, no és admissible que per a alguns les dones tornen a ser ciutadans de segona categoria, la taxa de desocupació de les quals és menys preocupant i més tolerable. Si ja va passar el temps de les autoexclusions, amb més raó davant de la crisi cap dona ha de consentir que la seua promoció laboral siga sacrificada o postergada. Si vam deixar arrere l’època de la resignació, és ara quan hem d’incrementar la nostra exigència de recursos encaminats a la capacitació i formació professional, perquè ningú haja de pagar un major preu segons el seu sexe. En el Dia de les Dones i l’any de la crisi, les dones reclamem intel·ligència i honestedat per reconeixer que som part del problema, perquè el patim de la mateixa manera, i per tant devem també formar part de la solució, que no ha de ser aliena a nosaltres.