València i S. M. la Reina, un idil·li de llegenda

Lluny queda ja en el temps la primera edició de la Copa de S. M. la Reina celebrada a Oviedo en 1982. Per aquell temps el València Club d’Atletisme es trobava en ple procés d’adaptació als nous temps, i al seu cap, Antonio Ferrer i Rafael Blanquer assentaven les bases d’un projecte de futur que es materialitza de forma irremeiable deu anys després.

Seria precisament en la Copa de SM la Reina, en la seua dotzena edició celebrada a Sant Sebastià en 1993, quan l’equip de la capital del Turia aconseguia el primer lloc del calaix del campionat d’Espanya de clubs en pista coberta. Aquell 30 de gener de 1993 seria l’inici d’una temporada que conclouria amb la consecució també primer ceptre del nacional de clubs a l’aire lliure, la lliga nacional d’atletisme. Dinou anys han passat des de llavors, i dissabte passat 22 de gener, el nom de la ciutat unificat avui dia sota la denominació social de Club d’Atletisme València Terra i Mar, i amb l’indispensable suport de les institucions valencianes, segueix encimbellat en el més alt d’aquest mític calaix nacional. Tan sols en una ocasió, també en la ciutat donostiarra en 1998, descendiria d’aquest lloc de privilegi.

Dinou entorxats, si incloem el trofeu masculí assolit en 1999, divuit femenins, i els tretze últims consecutius, fan del València el major rei de copes de l’atletisme nacional. Ni en categoria masculina, ni en femenina, ni sumant ambdues dues, hi ha equip nacional que arribe actualment a la meitat de trofeus coperos assolits pel llegendari ja equip de Blanquer.

Reines de Copes

Dissabte passat el Velòdrom Luis Puig tornaria a ser el marc idoni per a revalidar el títol. Per catorzena ocasió València acollia el nacional de clubs “indoor”, i un remozado equip valencià eixiria a l’anell amb el compromís i la responsabilitat que suposen lluir la samarreta del València.

Elian Periz

En la cita copera vam poder veure l’estrena en la competició amb l’equip valencià de la binefarense Elián Périz (800ml), la madrilenya Aauri Lorena Bokesa (400ml), i la jumillana Mª Caridad Hernández (Relleu). Tornava també a lluir la samarreta del valència la sabadellense Anna Mª Pinero (Perxa) i no podria debutar novament per un imprevist d’última hora la ferrolana Begoña Garrido.

El principi de temporada no sol proporcionar marques reseñables, però açò no impediria la confecció d’un grup homogeni i de garanties per a afrontar al màxim nivell el primer envit de la temporada. La partida es preveia dura, amb l’evidència d’un F.C. Barcelona reforçat, i els sempre competitius equips valencians del Port d’Alacant i Platges de Castelló.

Blanquer va saber llegir la partida des de l’inici, i malgrat l’ajustat del resultat durant gran part de la trobada, la regularitat de l’equip li portaria al triomf. De les tretze proves disputades el C.A. València Terra i Mar aconseguia cinc victòries, set segons posats i un tercer compartit. Un total de 94,5 punts, 17,5 sobre el segon classificat.

En conclusió, l’esport rei no deixa marge per a l’especulació, i l’anell del Luis Puig tornaria a deixar patent que a València resideix el club esportiu més laureado de la història de l’atletisme espanyol per mèrits propis.

El futur va quedar present

Va destacar la participació de més de 300 alumnes de l’escola del Club d’Atletisme València Terra i Mar, els qui al costat dels seus monitors, van eixir en l’equador de la competició a l’anell del Luis Puig davant l’ovació dels presents, portant orgullosos una pancarta de 30 metres amb la qual evidenciarien que ells estan en camí i esperen al fet que arribe el seu moment.